Emmy4Yvonne – She deserves it!!

Des del bloc Osoler ens volem sumar a la iniciativa Emmy4Yvonne i aconseguir que Yvonne Strahovski guanyi l’Emmy a la millor actriu.

No dubteu ni un moment a escampar la iniciativa i compartir-ho a les xarxes socials.

Sèrie del mes – Desembre

Aquesta és una nova secció que començem amb molta il·lusió, i que esperem que agradi a molta gent. També esperem que les series que anem anunciant, atrapin a tothom com ens van atrapar a nosaltres.

Per començar, ho farem amb una sèrie potser desconeguda aquí, però amb molt d’èxit a EE.UU.

Harper’s Island

 

Fitxa de la sèrie:

Temporades: 1

Capítols: 13

Duració: 42 minuts

Qualificació equip osoler: 7/10

Recomanació: Tots aquells que volgeu passar una estona d’intriga i una mica de por.

No recomenat: Aquells qui esperin un terror molt potent.

Aquesta sèrie, amb no molt d’èxit a l’altre costat de l’Atlàntic, està basada en la novel·la “Els deu negrets”, llibre d’Agatha Christie que explica com 10 persones van morint una a una.

Les crítiques que ha rebut la sèrie, són força oposades. Per una part, hi han els que diuen que la sèrie és un terror pobre, que realment no espanta, i per altra banda hi han els que diuen que des de el primer capítol, un núvol d’intriga envolta tota la sèrie.

La nostra opinió

Per a nosaltres, aquesta sèrie, és una aposta interessant per tots els que estiguin oberts a noves coses. La veritat és que la vàrem trobar de casualitat, però degut a la seva curta duració, no és va fer pesada, ja que amb molts capítols més creiem que hauria sigut un fracàs amb majúscules.

S’ha de dir, que no atrapa desde el primer capítol. No es fins al tercer, que després d’una breu introducció dels personatges, l’acció comença de veritat. Per tant, si no us atrapa des del principi, doneu-li una oportunitat.

Creiem que un punt a favor d’aquesta sèrie, és que juga constantment en ensenyar-nos un assassí diferent, sempre amb interessos dels guionistes, i amb un final molt espectacular.

Per tant, des del nostre punt de vista, una sèrie a tenir  en compte, que amb un pont pel mig podeu veure tranquil·lament.

Això es tot per la primera i predecessora de moltes entrades d’aquesta nova categoria.

Salut i sèries

PD: Aprofito aquesta entrada per fer públic que anirem comentant les sèries que anem veient periòdicament, intentarem que sigui setmanal, o en tot cas 2 posts mensuals, però ja se sap, la vida de l’estudiant requereix molt de temps!

Paradoxa sobre el número π

Es té un segment de longitud 2·R i sobre ell es traça un arc de semicircumferència de tal forma que el seu centre cau sobre la mitat del segment, tenint per tant, radi R. La longitud de la circumferència és, per tant:

L= π·R

Es dibuixen ara 2 semicircumferències sobre el mateix segment. El seu radi serà ara de R/2. La longitud totol de les dos circumferències serà:

L’=2·[π·(R/2)]=π·R

Ara es dibuixen quatre semicircumferències sobre el mateix segment. El seu radi serà R/4. La longitud total serà:

L”=4·[π·(R/4)]=π·R

Si continuem aquest procés fins tendir a infinit, la longitud seria:

Per altre banda, partim que el segment media 2R, per tant:

2·R=π·R;

i com que R és diferent a 0, podem concluir que:

π=2

Us animo a tots a intentar trobar algun posible error, per no concluir que portem una pila d’anys vivint matemàticament enganyats i fent actes de fe constants. Sort!

Els nombres enters i la Z

Per a designar el conjunt de nombres enters s’empra la lletra Z, però perquè? Prové de l’alemany zahl, plural zahlen, que significa nombre.

Aquest símbol fou usat per primera vegada per Edmund Landau (1877-1938) al 1930.

Els nombres primers són infinits?

Heus aquí una demostració de la infinitat dels nombres primers.

El tall de video està extret del documental de Marcus du Sautoy anomenat: Sense por a les matemàtiques.

Llibre del mes de Novembre

Després de la gran aturada que hem tingut, poc a poc anem recuperant les seccions que tant us agradaven.

Aquest mes, hem triat un llibre que no és pas recen surtit, però n’estàn fent una minisèrie de 6 capitols, i la critica la deixa en molt bon lloc.

Sense més preludis, el llibre de Novembre és la saga Millenium.

Sinòpsi:

Millenium 1:  Hace 40 años, Harriet Vanger desapareció de una reunión familiar en una isla que pertenece y es habitada por el poderoso clan Vanger. Su cuerpo nunca se encontró; sin embargo, su tío está convencido de que fue asesinada, y de que el asesino es un miembro de su propia familia. Entonces contrata a Mikael Blomkvist (Michael Nyqvist), periodista caído en desgracia, y a la hacker informática Lisbeth Salander (Noomi Rapace) para investigar el caso. Será cuando la pareja relaciona la desaparición con unos grotescos asesinatos de hace cuarenta años cuando comiencen a desentrañar una oscura y horrible historia familiar. Pero los Vanger son una familia reservada, y Blomkvist y Salander están a punto de averiguar lo lejos que están dispuestos a llegar para protegerse. “Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres” es la primera parte de la trilogía de novelas “Millennium”, escrita por Stieg Larsson.

Millenium 2: La segunda entrega de la exitosa trilogía Millenium, del fallecido escritor sueco Stieg Larsson. En esta ocasión los protagonistas Lisbeth y Mikael, este último que trabaja para la publicación ‘Millenium’, se ven envueltos en una nueva investigación relacionada con el tráfico de mujeres para la prostitución, venidas desde Europa del Este, esta investigación les es propuesta por una pareja (Dag y Mia), y en la cual aparece una chica que sueña con tener en sus manos una cerilla y un bidón de gasolina para acabar con todo.

Millenium 3: En este desenlace de la saga Millennium la tensión se dispara. Tras el agónico final de “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, puede que Lisbeth Salander haya sobrevivido a ser enterrada viva, pero sus problemas están lejos de haber acabado. Está acusada de triple asesinato y fuerzas poderosas intentan silenciarla de una vez por todas. Mientras, Michael Blomkvist escarba en su oscuro pasado y pronto encuentra sus huellas.

Deixeu els vostres comentaris dient que us ha semblat i quin llibre us agradaria que proposesim pel mes de Desembre.

La unió fa la força

Hola a tothom. Avui és un gran dia, ja que els propietaris dels blocs Osoler i Pmiralles s’uneixen.

Després de molt de pensar, hem arribat a la conclusió que els dos blocs tractaven temes molt semblants, i que si unim les forçes per a crear-ne un de sol, podriem arribar a més gent i fer molta més feina. El bloc Pmiralles, sera el perjudicat, ja que el bloc Osoler estava més desenvolupat i tenia més seguidors, hem decidit que el bloc que tiri endavant sigui el Osoler.

Per tant, a partir d’avui, el bloc Osoler té nou col·laborador, el creador del bloc Pmiralles.

Esperem que aquest canvi sigui per a millor i que ens fagi possible fer-vos estar més entretinguts amb les seccions de sempre, i amb altres de noves.

Memòria humana

Segons Paul Reber, professor de psicologia de la Universitat Northwestern d’Illinois, la capacitat de memòria de l’ésser humà podria ser d’uns 2.5 petabytes (2.5×10¹⁵ bytes).

LES 10 fotos MÉS xules sense ser modificades

Després d’una llarga aturada, torno a publicar un nou post. Espero que us agradi!!

Amb aquesta entrada començo una categoria que intentarà que sigueu més feliços i no hageu de pensar tant com en altres categories.

La primera entrada que faig és força impactant, fotos tant increibles que poden arribar a fer pensar que són impossibles de fer sense utilitzar Photoshop. Tot i ser espectaculars, prometo que són reals. No no tenen cap ordre en concret, per tant podeu deixar un comentari dient la vostra preferida.

Si poseu el cursor sobre qualsevol foto, trobareu l’explicació de cada una.

Els “topes” de la tapa del vàter

Menos es nada

Hoy voy a hablar de unos pequeños seres a los que no se les trata con el respeto que se merecen. Los topecillos de plástico blancos con forma de supositorio que viven debajo de la tapa del váter.

Para empezar, no tienen nombre. ¿Cómo se llaman esos topecillos? Los inventamos, los metemos en un váter y, ¡hala!, ni les ponemos nombre, ni nada. Es una ignominia.

Tal vez sea mejor así. Si tuvieran nombre y hubiera que hablar con ellos se nos caería la cara de vergüenza. Y si se te cae la cara de vergüenza al váter, ¿cómo la recoges? ¿Con la escobilla? Imaginaos coger una cara del váter y volvérsela a poner… Puaj, que se queda la cara como mojada, brillante, como… Yo creo que eso sólo lo ha hecho la Duquesa de Alba.

Pero volviendo al tema… ¿Quién habrá inventado esos topecillos? Imagino que es una de las últimas cosas que se le añadieron al váter. Alguien dijo:

 -Sí, el váter está bien… pero, ¿sabéis lo que le falta para que esté perfecto? Esto.

- Ajá… ¿y cómo se llama?

- No tengo ni idea.

Nadie piensa en ellos. Viven ahí, a oscuras. La gente se cree que el cuarto de baño es un sitio iluminado, pero de eso nada. Es oscuro. Tiene luz cuando entramos porque encendemos; pero cuando salimos, apagamos, y ahí se quedan los topecillos como los murciélagos.

Por eso no tienen ojos. Por eso, y porque si tuvieran ojos y vieran la mierda de vida que llevan, se tirarían por el váter. ¡Vaya vida! Todo el día contra el frío mármol del WC… Eso debe de ser horrible.

¿Alguna vez os habéis sentado en el váter sin daros cuenta de que la tapa estaba levantada? ¡Que te cuelas! ¡Notas el frío mármol en las nalgas! Es horrible, ¿verdad? Pues ése es el día a día de los topecillos. Por eso tienen esa pinta de croquetillas congeladas. Por el frío y por los golpes, porque cada vez que cae la tapa… ¡Placa! Que a nosotros nos da un susto… pero a ellos les da susto y golpazo.

¿No se podría hacer nada para que la caída de tapa del váter no sea tan violenta? Se podrían almohadillar los topecillos, o ponerles un muelle. Ahora que todo el mundo personaliza los móviles, podríamos personalizar los topecillos. Sería como hacerle tunning al váter. Imaginaos, abres la tapa del váter y se oye “¿Qué pasaaa, neng?”. La verdad es que entre tunear un váter y tunear los coches que tunean los tuneros tampoco hay mucha diferencia.

Los topecillos dan mucha pena. Cuando quiero ver los topecillos, levanto la tapa y están ahí, como los dientes de un verdugo medieval, muy separados. Imagino que al bajar la tapa se juntan y charlan de sus cosas, de sus ilusiones, de sus esperanzas, de sus sueños…

Lo peor de los topecillos es el final. El final es muy duro. Amarillean. A veces uno se descuelga y queda colgandero, dando vueltas cual ruleta de la fortuna. Luego se despega del todo y nos deja para siempre… Pero en la tapa queda su silueta, como si lo hubieran asesinado y alguien hubiera repasado el contorno de su cadáver.

El otro día me dio tanta pena que los liberé. Los arranqué de la tapa y les dije: “Sois libres… os concedo un deseo”. ¿Y sabéis lo que me respondieron los topecillos? “Queremos ver el mar”. Reservé los billetes de avión y nos fuimos a ver el mar. Y en el aeropuerto “Yo quiero ventana, yo quiero ventana…”. Joder con el topecillo, toda la vida mirando un váter y ahora se pone exquisito…

Cada uno iba en su asiento. Qué curioso, era la primera vez que los topecillos iban encima de un asiento y no al revés. Total, que aterrizamos y los llevé a ver el mar. ¿Sabéis lo que dijeron? “Pues no es para tanto”. Ya. Es que, sin ojos, ver el mar no es lo mismo.

Multiplicar sense calculadora

Un mètode curiós…

Nombre d’àtoms a l’univers

He intentat cercar informació sobre el número d’àtoms de l’univers. Segons les darreres estimacions, estarien entre 10⁷⁹ i 10⁸², tal com diuen a l’article de la Wikipèdia en anglès, on citen dues pàgines de fiabilitat més que dubtosa.

En tot cas, semblen números raonables ja que Carl Sagan féu l’estimació de 10⁸⁰ al vídeo que ve al final d’aquest post (vora el minut 2) per al total de neutrons, protons i electrons de l’univers observable.

En tot cas, amb aquestes tres estimacions, sembla quedar clar que, segons les estimacions fetes a dia d’avui (o d’ahir en el cas de Sagan), a l’univers que podem observar hi ha menys d’un googol de partícules elementals.

Per qui no n’estigui al cas, un googol és un nombre inmens: un 1 seguit de 100 zeros, que ve a ser el mateix que:

10 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000

 

Si algú s’anima a fer números més exactes, que ho faci als comentaris.

Sèrie numèrica

Quin nombre segueix la sèrie que vé a continuació?

2, 10, 12, 17, 18, 19, …

Com que he vist (amb la poll)  que us agraden els enigmes…

ELS 5 llençols MÉS frikis del món

En aquest post encetem una nova categoria, espero que us agradi!

A continuació podem veure uns llençols molt rars (i frikis, per què no??):

Enquesta del Blog

Gràcies a tots per votar i donar la vostra opinió.

També agraïr al Pau (pmiralles.wordpress.com) que m’ha ensenyat a fer-ho!